divendres, 31 de juliol de 2009



L' ONG de la senyo "Elsa" com veis :

Els tuqueros , la "donyita" , en Bryan el seu net , n'Ifi el nigerià i la compañera española ( l'altra compañera , feia la foto .... també hi era !! )


Al campament base de la pujada al Tajumulco , molt de fred , però molt bon ambient i moltes rialles , amb noltros en David , el guia.


El tuk-tuk , el tuquero i els passatgers !
Hola a tots i a totes !

És la segona vegada que escric aquest missatge , de fet ja la'acabava quan una nina m'ha vengut a demanar per comprar-li coses , que se m'ha esborrat , ah!!!!!! però bé ho torn intentar , ara igual serà més breu .

Després de les aventures de Momostenango ens tocava donar els tallers a San Bartolo , però com que segons la senyo"Elsa " ( la revolucionària ) allà no hi havia res d'interès ens quedàrem un vespre més a casa de la seva filla i aprofitàrem per voltar per allà . Així , el dimecres matí a les 6h ens va venir a recollir un "bussito" ( vanette) i ens va dur fins a S. Bartolo ( això sí , ens acompanyava la senyo i el seu amic nigerià .... els dos amb una indumentària d'allò més colorista - semblaven lloros ) com us podeu immaginar el conductor i el seu ajudant al·lucinaren un poc. El camí per arribar de terra i ple de clots , però és l'únic accés.
Ens instal·laren a un hotelet (l únic que hi ha ) que a més és propietat d'una de les mestres que ens van atendre .El dia i mig d'allà va anar bé , tot i que no gaires activitats ( visita a S Francisco el Alto , a uns banys termals ...) però un lloc bastant tranquil . Els tallers bé , amb una trentena de mestres per taller . Les menjades les duia una senyora a l'hotel ( amb una bruola damunt el cap) i o bé menjàvem a un gimnàs que tenia la propietària o bé a l'habitació ( jo vaig refuar el berenar del matí - ous remanats , pasta de frijol i plàtan fregit - sé que no és gaire correcte , però empassar-me allò a les 7.30h del matí m'hagués destrossat l'estómac . Te i pa me va bastar.

Ah , d'aquest lloc el més negatiu va ser l'haver-nos de dutxar amb aigua gelada i que na M Antònia se va aixecar el matí tota plena de picades , suposam de puca.


El migdia després de dinar ... despedida , agafar equipatge i cap a Panajachel . Però mirau si tenim bó que una patrulla de policia ens va dur fins a 4 caminos on havíem d'agafar el bus que ens dugués fins aquí ............. bus directe no en trobàrem i puja i baixa fins atres canvis . Arribada a Pana , tuk-tuk a cap a l'hotel " Villa Lupita " ( habitació doble , bany i aigua calenta!!! ) Després a voltar , és un lloc turístic on hi ha de tot ...... a sopar i després a fer un mojito a Panarock mentres escoltàvem música en directe ....... hem de reconèixer que ens van pujar un poquet , je, je ..... el millor somnífer!

I avui hem dormit fins tard , les 8h , després cap el port , hem llogat una barqueta privada ( quin luxe! com dues marqueses ) i hem anat a visitar alguns dels poblets que envolten el llac Atitlán és
molt xulo , un lloc paradisíac , molta verdor , molta natura ...... ja veureu fotos.

Bé ja ens despedim , demà encara serem per aquí , diumenge anirem a Chichicastenango a veure el seu mercat ( ui! les compres!!! ) i ja després canvi de departamnet , posat que dilluns ja comencam els tallers a Izabal ( carib i molta calor ) Ja us seguirem contant.

Una abracada molt forta pels nostres seguidors , muak!

Ei na M Antònia ja té escola !!!!! CP San Jordi !!! Visca Eivissa , ja compta amb una mestra competent més !!!!

dimarts, 28 de juliol de 2009

Hola a tots! Vaig a ser sincera, aquestes històries tan ben contades d'aquests darrers dies eren obra de n'Elena però avui ja me toca a jo. Primer de tot dir que ens agrada molt llegir els vostres comentaris i en segon lloc dir-vos que estam sanes i salves.
Aquest cap de setmana hem viscut una gran experiència, hem pujat es volcà Tajumulco. Passàrem un poc de fred però va valer molt la pena. Erem una expedició de 7 dones (3 mallorquines, 1 andalusa, 2 basques i 1 belga) i 2 guies guatemaltecos. Comensarem (no hi ha c trencada) a pujar dissabte i en tres hores i mitja de pujada intensa ens plantarem al campament: dinar, montar tendes i fer foc urgentment perque feia un fred que pelava. Es capvespre va passar ràpid, xerrant i rient devora es foc, a les 20:30 ja anarem a dormir, dormir és un dir, n'Elena ho va aconseguir però jo no vaig clucar ulls (els qui me coneixen bé ja sabem el que me costa dormir) perque dormia a un costat i encara que tenia dos sacs, 3 camisetes, un forro polar i jaqueta me vaig gelar de fred. Bé, el millor va venir a les 4:00, sona es despertador i després de dubtar si pujar al cim o no, decidírem fer-ho, encara que hi hagués boira, vent i fred... pareixia sa pel.lícula Viven (però sense neu). En 1 hora arribàrem al cim i esperàrem que sortis es sol, fins i tot un moment que sa boira va escampar poguerem veure Mèxic. Potser us semblarà una tonteria però a nosaltres que ens agrada tant sa muntanya sentirem una gran emoció en ser a dalt... a jo me va caure sa llàgrima i tot. A dalt no estiguerem gaire estona, tornarem al campamen, desmontarem i cap a Xela, que és sa ciutat d'on havíem sortit. Per cert, allà soparem es divendres amb na Pastora i na Susana, encara que elles no volgueren pujar al volcà i anarem a uns banys termals a relaxar-se.
Ara som Momostenango, on hem fet feina aquests dos darrers dies, sa veritat es que ha estat tot una experiència "chapina", nom, dels habitants de Guatemala. Estam a casa d'una mestra jubilada que és total, no es pot decriure, ja veureu fotos, a destacar d'ella que és una seguidora del Che, Chávez, Fidel... El millor va ser quan ahir ens va dur a uns banys termals, no ens imaginavem per res el que trobarem en arribar allà. Nosaltres preparades amb es biquini, pareo i cap allà... Quan arribarem quina va ser sa nostra sorpresa en trobar una gentada en remull amb una espècie de túnica o vestides ses dones i en calsons blancs es homes, total! A més no només es relaxaven sinó que també s'ensabonaven, després aclarirem que sa gent que no té aigua corrent va allà a dutxar-se. Bé, ja mo podíem escapar... ens posam el biquini (erem ses úniques i donavem el cante) i al agua patos. Estavem rodejades d'una família molt simpàtica de comerciants que també surten a ses nostres fotos: padrins, fills, nets... i sa nostra doñita tota relaxada i contenta dins s'aigua.

Fins aquí ses nostres anècdotes.

Des de la correspolia de Momostenango, seguirem informant!

divendres, 24 de juliol de 2009

Hola a tots i a totes de bell nou!
Abans de res , donar les gràcies a tots els que ens heu enviat algun comentari , de fet m´heu fet emocionar ( Elena ) , veig que us en sortiu molt bé amb les noves tecnologies , per cert espero no haver-vos avorrit amb la darrera corresponsalia ( na Mª Antonia , me va dir que igual m'havia passat ), però bé , sempre teniu la possibilitat de llegir-ho a estonetes , no?
Així que , a continuació un nou capitol . Avui des de Xela ( Quetzaltenango) , aquí les 13.34h .

Hem arribat fa una estona , veniem des de Sta Cruz de Quiché de visitar les nostres amigues , Pastora i Susana , posat que a nosaltres avui no ens havien posat tallers ( no saben organitzar-se gaire bé , tot i que ho intenten) vàrem decidir visitar-les i passar el capvespre -vespre allà amb elles . Acabàrem els tallers passades les 14h i ja a la sortida agafàrem un bus cap a los encuentros ( que si l'altre dia us contava dels busos , aquest pensam que ha estat el més camicace que mai hem anat - i na M.Antònia és la tercera vegada que ve . Però ja us ho explicarem en tornar ) doncs d'allà n'agafàrem un altre cap a Quiché , i bé una vegada arribades allà , a cercar l'hotelet que les dues companyes ens havíen reservat ( Hotel Aurora) i bé , en res arribaren elles i contentes! Xerradeta , i passatjada pel lloc , una gallo ( per les que beuen cervesa) i a cercar un lloc per sopar . Després a posar-se al dia a la nostra habitació .
Com que elles avui sí tenen feina , hem agafat el bus a les 9h i en 4h ens hem plantat aquí ( ah! també hem agafat un aturada de devers 1h posat que hi han manifestacions dels agricultors i bloquegen el pas del vehícles - com podeu veure estam vivint la realitat d'aquest país) . Arribades i instal·lades a casa del que demà ens ha de dur a pujar el Tajumulco . Més tard arribaran na Pastora i na Susana , que passaran el cap de setmana per aquí ( elles passen de pujar al volcà) i avui vespre ens duran a sopar a un restaurant francès que elles provaren el cap de setmana que ja estaren aquí - Quin luxe!!!! mmmmmm sols de pensar-ho .

Bé , crec que ja us he entretingut una miqueta , no? doncs res , fins a la propera i per favor , seguiu escrivint , val? Ei Helen , per favor podries mirar si pots verificar els tràmits de la colegui , ara acaba de fer-ho i sembla que tot ha anat bé , però estant una "miqueta lluny" ( pensa que ja tendras casa a Eivissa, je , je ) com pots veure hem llegit el teu comentari , i el del papi , i de na Marga - Irene , i de na Magdalena , i de na Patri i de na Carmen i de na Tere ( per cert , que vagin molt bé les vacances , Girona és molt xulo) Mil gràcies a totes i tots ( que les dones són majoria)

Fins aviat des de Xela - Muak!!

dimecres, 22 de juliol de 2009

Hola, hola!!!

Salutacions a tots i a totes , a les 18.21h hora local a Totonicapàn. Tornam a tenir la possibilitat de connexió i l'aprofitam per enviar noves des d'aquest lloc. Bé comencaré fent-vos uma mica d'enveja ....aquí fa una fresqueta!!! de fet no ens treim gaire les jaquetes , i de vespre ben tapadetes amb flassades i dormint les dues en el mateix llit , així que ja veis que calor de moment no en passam gaire , de fet en els descansos dels tallers cercam el sol com a sargantanes.

Explicar coses d'aquí ..... doncs són moltes les que podria explicar , però això ho deixaré per en tornar i ara us en faré cinc cèntims com deim noltros.Comencaré per comentar una mica com van els tallers , sí que és cert que manca una mica d'organització , però poc a poc hem anat solventat els petits problemes que han anat sorgint , els mestres d'aquí ...... no sé molt bé que dir , venen al que ells anomenen "capacitaciones " i és clar , nosaltres , "las compañeras de España " com som presentades , ens convertim en "capacitadoras " i les que signam els seus diplomes acreditatius. Ahir varem acabar els dos primers tallers , i tot va sortir bé , segons sembla varen partir contents . Avui hem fet doble jornada , fins a les 13h a un lloc i a partir de les 13.30h en un altre lloc , al final hem hagut de juntar per demà els dos torns en horari del matí , perque de no fer-ho així no sortien les hores mínimes per poder acreditar els tallers. Com veis cap problema en la feina.

Referent a la resta , doncs , és difícil explicar en paraules tot el que estam vivint, tot aquí és tant diferent del que estam acostumats! Un clar exemple és l'anada en bus ,arribes a "la terminal" que ahir abans d'agafar-lo i per arribar més aviat agafarem , el que ells anomenen un tuc-tuc ( un cotxerito però sense portes - funció taxi - que corren amunt i avall a tot gas )i et trobes uns quants cridant llocs on anar , per fer-te pujar al seu bus , val pujam al bus ( indescriptible - com els que surten a les pel·lícules ) carrega i carrega i carrega ........la gent s'asseu on sigui , en llocs de dos n`hi van tres , gent dreta .....arramcam i gas! sort que hi ha els que anomenen túmulos que els fan frenar , avancamens , frenades i com a no la comunicació mitjancant la bocina!!!! com veis és com pujar a una atracció , ah! les portes s'obren i tanquen manualment i el cobrador passa a mig viatje i fent-se lloc per poder arribar . Així i tot si un no ho experimenta no se'n pot fer una idea real. Ahir en tornarem agafar un altre per anar fins a Quetzaltenango , més conegut com a Xela ( la 2n ciutat més gran de Guatemala i que ens quedava a 1h en bus de Toto ). El primer que ferem en arribar , va ser anar a veure el de l'agència de l'excursió al Tajumulco , amb el qual havíem contactat abans de partir , i perfecte , acabarem de confirmar i bé ens esperen divendres....... ja us explicarem. Aprofitarem per fer una volta per la ciutat , tot i que divendres tendrem més temps per dedicar-hi . Al final cercerem un lloc que ens havia recomanat un altre coopernat "La Luna " un bareto amb moooolt d'encant i on ens varem prendre un suc natural de fruita i un tros de pastís que mmmmmmm....... ja no soparem. D'allà , bussito , bus , taxi i a la fi a la comunitat de Pakí , a casa de l'Elve ( que ja patia , sort que ens hem comprat un "celular" vàlid sols a Guate , però que ens permet estar comunicades amb la gent de per aquí ) , i ja com aquell que diu a dormir i fins avui a les 6h que és l'hora de la posada en marxa.

Ei estimats , crec que per avui ja n'hi ha de novetats , tampoc us vull avorrir . Ah! i moltes gràcies als que ens heu enviat missatges , comentaris , noves .... ens ha agradat molt , per favor no ho deixeu de fer , i els que no ho heu fet ...... venga , animau-vos !!!!!

Així que fins la proper , val? besadetes i com diuen per aquí " no tengan pena" que les dues estam molt bé .


Ens despedim des de la corresponsalia de Totonicapán - Guatemala
2

dilluns, 20 de juliol de 2009

Ja som aquí

Hola a tots i a totes! Ja som a terres guatemalenques! Avui hem començat és primer taller i de moment bé, a part de ses primeres complicacions típiques per manca d'organització. És lloc on estam és molt maco, Totonicapan, estam rodejades de muntanyes a 2.500 metres i fa una mica de fred però bé. Avui hem tengut sa primera experiència dins un busito de 15 plaçes on hem acabat unes 30 persones, entre penjades a ses portes i demés...
Vivim a ca la seño Elve, ens cuida molt, tant que dormim juntes i a es llit de devora ella i sa seva filla (sa casa sols té una habitació). Es vàter és es típic lloc comú des nostres pradins i sa dutxa a poalades, per sort calenta.
Però no penseu que estam malament, ens donen tot el que tenen i nosaltres ben contentes vivint aquesta experiència.
Una abraçada i fins aviat!

dimarts, 14 de juliol de 2009

Ja ho tenim tot gairebé a punt ......en quatre dies partim, ara això sí un dia de més de 24 hores la meitad de les quals les passarem dins l'avió ...... serà un dia ben llarg!!!!!

dimarts, 7 de juliol de 2009

Queden 11 dies per partir... estam de preparatius.