dimarts, 28 de juliol del 2009

Hola a tots! Vaig a ser sincera, aquestes històries tan ben contades d'aquests darrers dies eren obra de n'Elena però avui ja me toca a jo. Primer de tot dir que ens agrada molt llegir els vostres comentaris i en segon lloc dir-vos que estam sanes i salves.
Aquest cap de setmana hem viscut una gran experiència, hem pujat es volcà Tajumulco. Passàrem un poc de fred però va valer molt la pena. Erem una expedició de 7 dones (3 mallorquines, 1 andalusa, 2 basques i 1 belga) i 2 guies guatemaltecos. Comensarem (no hi ha c trencada) a pujar dissabte i en tres hores i mitja de pujada intensa ens plantarem al campament: dinar, montar tendes i fer foc urgentment perque feia un fred que pelava. Es capvespre va passar ràpid, xerrant i rient devora es foc, a les 20:30 ja anarem a dormir, dormir és un dir, n'Elena ho va aconseguir però jo no vaig clucar ulls (els qui me coneixen bé ja sabem el que me costa dormir) perque dormia a un costat i encara que tenia dos sacs, 3 camisetes, un forro polar i jaqueta me vaig gelar de fred. Bé, el millor va venir a les 4:00, sona es despertador i després de dubtar si pujar al cim o no, decidírem fer-ho, encara que hi hagués boira, vent i fred... pareixia sa pel.lícula Viven (però sense neu). En 1 hora arribàrem al cim i esperàrem que sortis es sol, fins i tot un moment que sa boira va escampar poguerem veure Mèxic. Potser us semblarà una tonteria però a nosaltres que ens agrada tant sa muntanya sentirem una gran emoció en ser a dalt... a jo me va caure sa llàgrima i tot. A dalt no estiguerem gaire estona, tornarem al campamen, desmontarem i cap a Xela, que és sa ciutat d'on havíem sortit. Per cert, allà soparem es divendres amb na Pastora i na Susana, encara que elles no volgueren pujar al volcà i anarem a uns banys termals a relaxar-se.
Ara som Momostenango, on hem fet feina aquests dos darrers dies, sa veritat es que ha estat tot una experiència "chapina", nom, dels habitants de Guatemala. Estam a casa d'una mestra jubilada que és total, no es pot decriure, ja veureu fotos, a destacar d'ella que és una seguidora del Che, Chávez, Fidel... El millor va ser quan ahir ens va dur a uns banys termals, no ens imaginavem per res el que trobarem en arribar allà. Nosaltres preparades amb es biquini, pareo i cap allà... Quan arribarem quina va ser sa nostra sorpresa en trobar una gentada en remull amb una espècie de túnica o vestides ses dones i en calsons blancs es homes, total! A més no només es relaxaven sinó que també s'ensabonaven, després aclarirem que sa gent que no té aigua corrent va allà a dutxar-se. Bé, ja mo podíem escapar... ens posam el biquini (erem ses úniques i donavem el cante) i al agua patos. Estavem rodejades d'una família molt simpàtica de comerciants que també surten a ses nostres fotos: padrins, fills, nets... i sa nostra doñita tota relaxada i contenta dins s'aigua.

Fins aquí ses nostres anècdotes.

Des de la correspolia de Momostenango, seguirem informant!

5 comentaris:

  1. Jajaja, es que os estoy imaginando en los baños termales como si fuerais garbanzos en una olla remojandoos con tanta gente... Y la mujer mas satisfecha que nada, no? el placer de las cosas pequeñas que se llama...

    Lo de subir al volcan debio ser una pasada a pesar del frio, supongo que habreis hecho toneladas de fotos... Aquí con este calor lo máximo que se nos ocurre es subir a can Pau a hacer un helado :)

    Pues nada, a seguir viviendo aventuritas :)
    Un beso bien grande

    ResponElimina
  2. Ei nines veig que esteis disfrutant molt no?? i q en sortiu de totes!!! jo crec que no haguera estat capaç de ficar-me als banys termals que heu descrit!!!
    Bé jo no crec q pugi mai a un volcà per tant esper veure alguna foto quan torneu!!, aquí fa calor com per variar, però d'aquí a dos dies comencen les meves vacances i estaré tant temps com pugui dins s'aigua!!! encara que la setmana que ve com na teresa marxam de turisme rural per vic a collsacabra amb na fani i en miquel!!
    Bé una besada molt forta i elena menja que sino tindràs molt preocupada a ta mareta!!

    Records
    Bàrbara Sastre

    ResponElimina
  3. Uei! Nines!!

    M'en alegro de que ho passeu tan bé!

    Tonyin! saps que t'entenc perfectament, per que deu ser impresionant veure una sortida de sol com la que descrius, i sentir-te una petita peça de tot el que t'enrevolta..

    una aferrada!!

    Antònia M. Miró

    ResponElimina
  4. hola, Mª Antònia, que tú relates les históries la mar de bé! el teu fillol t´espera amb la maleta devant es portal i me diu que sa madrina no es dins "s´esconador" (aixo es s´ordinador), que es dins un avió!!!. deus anar ben enfora que no arribes!, bé seguiu aixi de emprenedores i no vos perdeu res de res que despres mus ho contareu tot.
    una abrassada ben grossa a totes quatre, l´altre día va venir a s´oficina en miquel esteva i el vaig voure molt prim(jiji)se deu anyorar???
    adeu guapes

    ResponElimina
  5. Aquí, cooperantamblafamília.com, vaig llegint i estic al dia del que anau contant! , he de dir però que no sempre sortiu a la pàgina, supòs que això deu tenir una explicació que jo desconesc ...
    Veig que vos organitzau bé el temps d'esplai i això m'agrada, no parlau tant dels tallers... ja els teniu superats! cooperantiturismeambguatemala...
    Records i besades de la "patulea", ahh i per cert, això que diu n'Elena que la majoria de seguidors/es són dones, no m'ho puc creure! on teniu el blog masculí amagat??, vos criden directament
    Besades!
    PD No pens a obrir la meva sessió i sempre he d'escriure el missatge dues vegades pq el primer ms me fuig, avui ha anat bé pq l'havia copiat...

    ResponElimina