dissabte, 8 d’agost de 2009

Bon dia des de Rio Dulce, ara mateix aqui son les 6:24 des mati i ja he acabat sa son. Ahir capvesre arribarem a aquest lloc magnific on estam ara, l'hotel Tortugal de Rio Dulce. En acabar el taller d'ahir (70 alumnes entre les dues, bastant be) ens dugueren a dinar a ca una mestra. Nosaltres ja estavem asustades perque no sabiem si ens donarien: frijolitos, res, tortillas... pero no, ens donarem una especie de fideus xinos amb verduretes, la mar de bons. Despres partirem cap el moll de Rio Dulce i alla ens va venir a cercar sa llanxa de s'hotel on estam ara i en 5 minuts ja erem alla.

Rio Dulce es un altre municipi d'Izabal, es departament on estam. Aqui hi ha un llac molt gran, es llac Izabal i un riu, Rio Dulce, que arriba fins a Livingston, lloc que visitarem dimarts passat. Aqui ens ha acollit un mestre que nom Giovanni, es un personatge un poc estrany, dijous ens va dur a passejar amb el seu cotxe groc canari, nomes faltava que estigues tunejat!! Volia fort i no et moguis que n'Elena i jo nedasim al llac i que sopasim a les 16:00, un tio estrany! Per sort no dormiem a ca seva, ens va dur a un hotel, no era gaire cosa pero estava net. Per aixo ahir quan acabarem es taller li diguerem que teiem plans i partirem i que ja tornariem diumenge vespre per contnuar sa feina dilluns.

Ara us explicare com es el lloc on estam: son com uns bungalows o barraques a sa vorera des llac, col.locats en plataformes damunt s'aigua. Dormim a una habitacio compartida, es de 4 pero som tres, nosaltres dues i un jove que nomes ha dit hola. Es bungalow no te parets, nomes sostre de palmera i esta bastant elevat. Cada llit te una mosquitera per embolicar.se i no es veu d'un llit a un altre. Tota sa nit he sentit animals i bitxos, ha estat tot una experiencia. Ses vistes al llac son espectaculars i hi ha una tranquil.litat... ja en teniem ganes perque Guatemala es caracteritza pels sorolls: musica, claxons, teles... no els agrada es silenci... i a jo m'encanta!

Ahir en arribar llegirem, jo vaig pegar una nedadeta pel llac, ens donarem sa millor dutxa de Guatemala, aigua calenta, bany net... beguerem no se quin coctel amb fresa natural i abans de sopar ja reiem per ses butxaques...

Com us podeu imaginar a les 21:00 ja estavem dins es llit, per aixo jo avui a les 5:00 ja no sabia on posar.me i quan ha sortit es sol he anat a fer un volti i he vengut a escriure una mica, n'Elena encara deu ser al llit.

Avui faren cayac pes llac, nedarem, prendrem es sol i a les 13:30 baixarem amb una llanxa per tot es riu fins arribar a la mar, dinarem a Livingston i despres tornarem a Pto Barrios, on tenim la meitat de s'equipatge i avui vespre amb sa familia d'alla anirem a ballar un poc a sa disco.

Com veis estam la mar de be, apuntau: hotel el Tortugal, per si un dia veniu de visita a aquest pais de contradiccions.

Una abrasada a tots!!!

En poder penjarem fotos i personau ses faltes, no se on son els accents ni la c trencada.

3 comentaris:

  1. Molt bé nines!! Ens teniu a tots ben i ben enganxats amb les vostres aventures...a mi ja me passa com quan llegeixes un d'aquets llibres que t'enganxen i sols frisses d'arribar a casa per poder llegir ni que sia una estoneta... per cert he cercat al google l'hotelet de Rio Dulce i encara que tota l'explicació d'aquest hotel sia en anglès la paraula "MOSQUITERO" surt per tot... supós que n'hi du haver per aturar un tren de "mosquitos"...
    Bé, seguiu rient i disfrutant com fins ara nines, i sobretot no deixeu de escriure contant totes les coses (bé, totes ses que es puguin contar,clar) que us passan.Muaaks.

    ResponElimina
  2. Mirau que ens en feis d'enveja!M'imagino aquest llac i aquests bungalows,i sa llanxa navegant pel riu, la vegetació, les renous,etc i tot me sembla meravellós. No sé si ho és però m'ho sembla...Disfrutau de tot això qu ara teniu que tal volta no se tornarà a repetir mai més.
    Per aquí ja sabeu lo de ses bombes, és tot un desastre. Menos mal que no hi ha hagut ferits, però tot això desbarata molt sa vida normal de sa gent. Esperam sa continuació d'aquesta aventura.Besades per totes dues.
    Antònia

    ResponElimina
  3. Hola nines! avui escriu na Sílvia. d'aqui a mitja hora he d'anar a volei però abans he volgut llegir les vostres aventures.
    Elena en tornar vuldré que m'ho expliquis tot fil per randa (com diu mu mare) i perventura així jo també qualque dia seré capaç d'aquestes aventures. moltes besades i una aferrada pes coll.

    ResponElimina